El 1888 va arribar a Barcelona i començà a assistir a classes de dibuix. El 1901 va ingressar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on tenia com a professor A. Gallissà, el qual el va demanar per col·laborar al seu taller treballant en els dibuixos dels elements decoratius, com ara els esgrafiats, molt presents a les seves obres. A la mort d'A. Gallissà inicià la col·laboració amb J. Font i Gumà, amb el qual va treballar en la reforma de l'Ateneu Barcelonès (1904-1906; Canuda, 6). Abans d'acabar la carrera, va conèixer A. Gaudí i poc després, el 1909, començà a col·laborar amb ell al Park Güell (1900-1914) i en altres obres posteriors, com ara el temple de la Sagrada Família (1882; inacabat).

Destacà com a aquarel·lista i com a dibuixant, i al llarg de la seva trajectòria va dissenyar tot tipus d'objectes o elements complementaris com mobles, miralls, llums, ascensors, etc. (Tirador de la porta de la botiga Mañach, 1911; fons MNAC).

El 1914 guanyà la plaça de professor de dibuix a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, tot i que ja feia anys que hi treballava com a professor auxiliar, i va ser-ne catedràtic el 1921. L'activitat docent que duia a terme i els encàrrecs que anava rebent van fer que la seva col·laboració amb A. Gaudí minvés.

El seu estil, influenciat per A. Gaudí, mostra alhora un alt nivell de creativitat per l'ús de la corba en les formes estructurals i els elements decoratius, tant en interiors com exteriors.

Gran part dels edificis que construí es troben a Sant Joan Despí, d'on va ser arquitecte municipal del 1926 al 1949: la Torre de la Creu, anomenada també Casa dels Ous (1913; plaça de l'Estació) i la Can Negre (1915; plaça de Catalunya), entre d'altres, i va construir força a Tarragona. A Barcelona va fer la decoració per a la botiga Mañach (1911; Ferran; desapareguda) i la Casa Fernando Meras Giberga (1907-1909; Tapioles, 51), i uns anys més tard la Casa Planells (1923-1924; Diagonal, 332), que recorda l'estil d'A. Gaudí per les formes ondulades de la façana.