L'Art Nouveau es va desenvolupar a Sant Joan Despí en forma de Modernisme, i més concretament mitjançat una interpretació molt personal d'aquesta tendència: l'estil de l'arquitecte format a Barcelona Josep Maria Jujol (arquitecte municipal de Sant Joan Despí juntament amb Gabriel Borrell des del 1926 fins al 1949). La seva arquitectura va estar notablement marcada per l'influx d'Antoni Gaudí, amb qui havia col·laborat. Quan el Modernisme començava a difuminar-se a la capital i a ser-hi substituït per noves tendències, Jujol el va introduir a Sant Joan el 1913 (Torre de la Creu). Sense importar-li aquest desfasament, la població va acollir amb prou entusiasme aquesta expressiva arquitectura. Llavors aquest municipi agrícola estava en ple desenvolupament: la via ferroviària va arribar el 1891, l'electricitat el 1907 i, com gran part de les poblacions del Baix Llobregat, es va convertir en un destí d'estiueig per a la burgesia barcelonina. Van començar a aixecar-se segones residències i a renovar-se'n de velles. A aquest creixement constructiu també hi van contribuir els pagesos més solvents.

El Modernisme es va aplicar, com era de costum, a l'arquitectura domèstica, concentrada al nou eixample que des de 1897 va donar extensió al nucli urbà, centrat a la plaça de l'Ermita, mitjançant els amplis i ordenats carrers de les Torres, Jacint Verdaguer i paral·lels. El Modernisme de Jujol es basa en un acurat tractament del guix, la terra cuita i els esgrafiats sobre façanes blanques; elements decoratius que acompanyen el dinamisme de volums (especialment en las cases exemptes), voladissos vius, ondulants, juntament amb un treball del ferro on es confon la finalitat estructural amb l'ornamental. Fidel a la tendència modernista, Jujol té cura de la mateixa manera dels interiors, sumant la funció decorativa a allò tectònic; una llibertat expressiva més minvada per raons òbvies als habitatges entre mitgeres. Altres arquitectes com Gabriel Borrell, Juli M. Fossas o Marcel·lí Coquillat, tots formats també a Barcelona i exportadors del gust urbà per la comarca del Baix Llobregat, van treballar paral·lelament a l'arquitecte més prolífic del lloc. Dins d'aquesta nòmina cal destacar Ignasi Mas, qui va col·laborar donant una alternativa d'estil a l'anomenat "Modernisme popular", que consistia en la mera incorporació d'elements decoratius policroms puntuals a façanes de tall vernacle amb acompanyament de voladissos moguts, dels quals trobem exemples al carrer de Montjuïc a partir del 1908.