Aquest artista polifacètic va realitzar els estudis artístics a la Llotja de Barcelona. Al principi va dedicar-se a la pintura, concretament de paisatges, però ben aviat es va inclinar cap al món de la decoració i la il·lustració.

Ja d'adolescent pintava decorats per a teatre d'aficionats i treballava al taller de l'escenògraf Josep Planella, on rebé classes de Simó Gòmez. Com a escenògraf va treballar a Barcelona, Madrid i Mèxic. Es va presentar a moltes exposicions i guanyà diverses medalles, com la medalla d'or a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, i obtingué un alt reconeixement.

L'obra d'aquest autor destaca per un alt decorativisme, sobretot en la sinuositat de les línies i l'ornamentació floral que acompanyen la il·lustració central. Algunes de les seves obres més conegudes a Barcelona són el disseny de la porta d'accés de la Casa Escofet (ronda de Sant Pere, 20); tota la decoració interior de la Casa Casas-Carbó (1894; passeig de Gràcia, 96), de l'arquitecte A. Rovira i propietat del pintor R. Casas, i els dissenys de "la peixera" del Cercle del Liceu (Gran Treatre del Liceu, Rambla, 51-65).

Un altre àmbit on també va destacar fou en les arts del llibre, com a representant de la tendència esteticista i decorativista del Modernisme. Va dissenyar enquadernacions per a l'Editorial Montaner i Simón (1881-1886; Aragó, 255; actual seu de la Fundació Antoni Tàpies) i per a l'empresa de E. Miralles.

Va ser director i il·lustrador de la revista Hispania i va publicar dibuixos a la revista La Ilustració Catalana amb el pseudònim de "Brisa". Va dedicar-se a la docència a l'Escola Superior d'Arts i Indústries de Barcelona.