Es va inscriure a la Llotja de Barcelona, però deixà les classes tot just quan havia començat. Va presentar la seva primera obra a l´Exposició Nacional d´Arts Industrials de Barcelona del 1892 i el 1897 va marxar a París junt amb el seu amic pintor I. Nonell, amb el qual va formar part del grup de la Colla del Safrà. A la ciutat francesa va rebre la influència dels pintors impressionistes, que és palesa en obres com Interior de music-hall (1897; fons MNAC) o La toilette (cap a 1903; fons MNAC). Poc abans havia participat a l´exposició Quinzième Exposition des Peintres Impressionistes amb obres de temes folklòrics espanyols utilitzant la tècnica dels impressionistes.

Va tenir el suport del marxant d´art Durand-Ruel, el qual el promocionà a Nova York muntant-li una exposició l´any 1902, que va tenir molt d´èxit. Per recomanació seva, va fer un viatge per Espanya, concretament a Sevilla, Madrid i Granada, que li va permetre de conèixer els pintors espanyols, els quals el van influir sobretot en el tractament del color i la llum. Finalment, el 1906, tot i gaudir de molt èxit encara a París, on també hi havia Picasso, amb el qual l´unia una bona amistat, tornà a Barcelona. Algunes de les obres de la seva estada a la capital francesa són Cafè Concert (1903; fons MNAC) o Al bar (1910; fons MNAC). A partir del seu retorn abandonà la temàtica folklòrica per fer sobretot retrats, i aconseguí molt d´èxit.

Poc després, el 1910 -i fins al 1926-, tendí cap als nous plantejaments estètics del Noucentisme i va ser un dels fundadors i el president de la societat Les Arts i els Artistes, que reunia tot un seguit d´artistes d´aquest nou corrent.

A part de la pintura, va conrear al final de la seva trajectòria el cartell i el gravat.